Des de la nostra associació d’artistes, nascuda precisament amb la missió fundacional de promoure, protegir i dinamitzar el talent local, no ens resignem a aquesta mena d’empobriment. Volem contribuir activament a revertir la situació. I no se’ns acudeix millor manera de reobrir aquest camí que amb l’obra d’un dels creadors més singulars del Baix Empordà: Miquel Torner de Semir.

Resulta sorprenent i crida a la reflexió que un pintor nascut a la fortalesa volcànica de Santa Pau, la feina del qual s’exhibeix en col·leccions privades i museus d’arreu —amb fites que van des de les galeries de París fins a la Real Casa de la Moneda—, hagi passat tan desapercebut a la ciutat on viu. Des de l’Associació Monalisi entenem que ha arribat l’hora de reparar finalment aquest deute afectiu i cultural.

I és que en Miquel és, per ell mateix, una figura fascinant. Amb un recorregut vital intensíssim i un bagatge cultural impressionant, escoltar-lo parlar és assistir a una lliçó magistral pura. Gran conversador i acumulador incansable de coneixements, anècdotes i noms històrics, posseeix un magnetisme únic: situat a mig camí entre la sorneguera i l’arrelament terrenal de Josep Pla i la llibertat desbordant, gairebé teatral, de Salvador Dalí. Un personatge irrepetible i inimitable que no només pinta l’art, sinó que el viu, el respira i el transmet amb una generositat aclaparadora.

Matèria, memòria i color

Endinsar-se en la pintura de Torner de Semir és fer un viatge per la història de l’art universal, des d’Altamira fins a l’art contemporani sense cotilles acadèmiques. La seva obra reflecteix una sensibilitat profundament arrelada a Catalunya, on el llegat del romànic i del gòtic catalans no són una referència estàtica, sinó una font viva d’afirmació cultural. En les seves teles, el rigor de les línies negres actua com l’emplomat d’un vitrall gòtic: una estructura ferma que delimita les formes i deixa emergir tota la llum del Mediterrani, a través dels seus viscerals tons magenta, rosa, vermells, grocs, verds i violeta. En el seu pensament compositiu, l’espai buit té la mateixa energia i importància que el mateix traç —com els silencis en la música de Bach—, aconseguint que la força visual es mantingui viva i continguda dins del seu suport. Hi ha també una força matèrica extraordinària en les seves creacions: la presència de textures i relleus, la vibració del color, la inacabable gama de tècniques i una capacitat única per reinterpretar iconografies clàssiques com menines, ninfes, mares o cavallers amb rostres d’una serenor medieval.

Però allò que realment fa gran a en Miquel no és només la seva tècnica, sinó la seva absoluta llibertat intel·lectual i la lucidesa del seu discurs.

En abordar la seva relació amb la història de la pintura, ho fa sense complexos: «Jo plagio, he plagiat i plagiaré sempre». Una declaració que no és cap provocació buida, sinó la confessió d’un savi que entén que la pintura no neix del no res, sinó de la gran cadena de la cultura humana. En Miquel absorbeix les essències dels mestres del passat per donar-los una nova vida.

Aquesta mateixa modèstia davant l’aprenentatge continu la resumeix de forma impecable quan afirma: «Qui ha nascut ensenyat, o és un ximple o s’enganya a ell mateix». I quan se li pregunta sobre el seu paper dins d’aquesta gran tradició, ho rebla amb una ironia transparent: «Jo soc un impostor»; la reflexió d’algú que sap que l’única veritat irrefutable en l’art és la feina feta sobre la tela.

Una crida a la vila i a les seves institucions

Aquests mesos de setembre i octubre, la nostra galeria obre les portes per acollir una selecció acurada de les seves pintures.
Volem que aquesta exposició no sigui només un esdeveniment pictòric de primer nivell, sinó una veritable festa de la cultura a Palamós.

Des de l’associació convidem formalment a tot el públic general, als veïns, als amants de la bellesa i a les institucions de la nostra ciutat a acompanyar-nos en l’acte d’inauguracióm, el proper 5 de setembre a les 18h. És el moment de reunir-nos, de gaudir de la pintura en majúscules i de retre a Miquel Torner de Semir el reconeixement públic i l’escalf que mereix el seu talent.

Us hi esperem per celebrar l’art, la memòria i el privilegi de tenir entre nosaltres un talent tan extraordinari.